Font: Calvox&Periche (@calvox_periche)
El bicibús és una ruta perquè els infants, acompanyats d’adults, vagin en grup de casa a l’escola amb bicicleta. Es tracta d’una ruta prèviament establerta, amb un horari, a la que els infants es van afegint en el punt que els queda més a prop de casa, com quan s’agafa l’autobús.
El primer bicibús a Catalunya apareix a Vic el febrer de 2020, de la mà de la mestra i apassionada de la bicicleta Helena Vilardell. Explica que el bicibús (o busbici, com l’anomenaven inicialment) va sorgir de la “necessitat d’anar a l’escola de manera sostenible, segura i autònoma”. Ella anava a l’escola amb els seus fills amb bicicleta. Va detectar que alguns dels seus alumnes de sisè de primària també volien anar-hi, però tenien por del trànsit. Per aquest motiu, l’Helena Vilardell, juntament amb una altra mestra, va animar els seus alumnes a trobar-se tots en un punt de la ciutat, des del qual feien junts el camí cap a l’escola.
Els objectius del bicibús van encaminats a fomentar l’autonomia dels infants, el canvi cap a una mobilitat més sostenible i la infraestructura necessària per a la seguretat dels ciclistes, segons explica Helena Vilardell:
L'ambientòloga i investigadora de l'ICTA-UAB, Gemma Simón, descriu la doble vessant del bicibús:
Per a Guim Maragall, organitzador del bicibús de Sarrià-Sant Gervasi i pare de l’AFA de l’escola Tàber, el bicibús és un moviment que posa èmfasi en que cal canviar el model actual de mobilitat, especialment en un districte com el de Sarrià-Sant Gervasi, on hi ha molta mobilitat en vehicle privat. Guim Maragall també es membre de la Xarxa de Mobilitat Escolar de Sarrià.
L’organització del bicibús
Un bicibús es pot organitzar per iniciativa de famílies, escoles, organitzacions ciclistes o l’administració pública local. Generalment, sorgeix per iniciativa de les famílies, a través de les AFA (Associació de Famílies d’Alumnes).
Gemma Simón, investigadora de l’ICTA-UAB, destaca la importància de la implicació de les famílies, que son les que han de permetre circular en bicibús als seus infants. Afegeix que la presència de l’administració no sempre és necessària, però el seu suport permet que la iniciativa es mantingui a llarg termini, com en el cas del bicibús de la ciutat de Bogotà, que funciona com un sistema de mobilitat escolar, impulsat pel govern municipal, i disposa d'unes 150 línies.
En relació al paper de les escoles de Barcelona, la investigadora explica que no destaquen com a organitzadores, però quan sorgeix per iniciativa d'una altra part, contribueixen a difondre la iniciativa entre les famílies.
La mestra i ciclista Helena Vilardell identifica tres tipus de bicibusos:
-
El bicibús familiar: els menors van acompanyats d’algú de la família.
-
El bicibús delegat: la persona adulta acompanya algun infant de la pròpia família i altres infants. En aquest cas, cal fer gestions addicionals, com recollir les autoritzacions dels pares i mares que no acompanyen els seus infants, o disposar d’una assegurança.
-
El bicibús de servei de transport escolar: pot funcionar com un servei municipal, amb monitors i monitores remunerats que acompanyen els infants i els ensenyen les normes de circulació.
Helena Vilardell recomana utilitzar una aplicació mòbil en qualsevol dels tres tipus de bicibús, com fan a Vic. L’associació Canvis en Cadena ha desenvolupat una aplicació mòbil que permet gestionar les inscripcions i les autoritzacions, comprovar si els nens i nenes han arribat a l’escola gràcies a la geolocalització, o revisar els quilòmetres recorreguts.
En canvi, les famílies del bicibús de Sarrià de Barcelona s’organitzen a través de WhatsApp. Guim Maragall explica que van arribar a utilitzar una aplicació per gestionar les autoritzacions d’infants sense acompanyament familiar, però creu que afectava negativament la participació, per la falta de seguiment de les famílies. Per tant, la logística és més senzilla si son les mateixes famílies les que acompanyen els infants.
L’associació Canvis en Cadena va sorgir arrel del bicibús de Vic. Es dedica a assessorar persones que volen posar en marxa un bicibús. Reben peticions d'associació de famílies (AFA), escoles o fins i tot, ajuntaments. Ha ajudat a arrencar el bicibús en municipis com Girona, Olot, Banyoles, Sant Vicenç de Torelló i alguns de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), com Badalona i Sant Just Desvern.
Font: Calvox&Periche (@calvox_periche)
Els dies de bicibús
La freqüència de circulació del bicibús varia en funció de la que hagin decidit els seus organitzadors. Molts bicibusos circulen els divendres, com el de Vic.
El bicibús de Sarrià, a Barcelona, preveu circular dos dies per setmana: dilluns i divendres. Els divendres té més èxit, perquè “és el dia que la logística familiar ho facilita més”, segons explica Guim Maragall. Hi ha dilluns en què la comitiva que surt de Plaça Molina no circula perquè les famílies tenen més dificultats per organitzar-se.
A l'Eixample, la línia del barri de Sant Antoni circula tots els dies, de dilluns a divendres, segons confirma Genís Domínguez, un dels seus organitzadors. En el mateix districte, hi ha quatre línies més: les que circulen per Consell de Cent, Diagonal i Provença ho fan amb una freqüència setmanal, mentre que la de Sagrada Família, ho fa cada quinze dies.
Font: Calvox&Periche (@calvox_periche)
Des de ben petits
La investigadora Gemma Simón, que també ha estat observadora al bicibús de Ciutat Vella, destaca casos d’infants molt petits que han començat a la cadireta de la bicicleta de la mare o el pare, o en bicicleta sense pedals, i han acabat circulant amb la seva pròpia bicicleta.
Guim Maragall també ha vist participants de totes les edats al bicibús de Sarrià: des d’infants de 3 anys, que anaven asseguts a la cadireta de la bicicleta del pare o de la mare, fins als 9 anys.
Canvis en cadena acostuma a recomanar que els nens menors de 7 anys (1er o 2n curs de primària) vagin acompanyats d’algun familiar, mentre que a partir d’aquesta edat, poden circular sols en bicibús. Tot i així, depèn de cada infant. L’Helena Vilardell recorda que tant ha vist infants de 5 anys, que aprenen ràpidament a circular de manera segura, com preadolescents, que volen córrer massa i necessiten més seguiment.
Font: Calvox&Periche (@calvox_periche)
Font: Calvox&Periche (@calvox_periche)