Bicibús, adolescència i gènere
El bicibús no reuneix els mateixos adeptes entre l’alumnat de primària i de secundària. La mestra Helena Vilardell reconeix que als adolescents els costa més afegir-se al bicibús, perquè volen anar sols a classe, ser més autònoms. La investigadora Gemma Simón opina que durant l'adolescència, l’interès en la bicicleta tendeix a baixar, mentre creix l’interès per fer el que fa tothom, i anar en bicicleta a l’institut no és el que fa tothom.
Guim Maragall, organitzador de bicibús, també ha detectat que no resulta tan motivador per a l’alumnat a partir de cinquè o sisè de primària. Ho atribueix a que s’han d’adaptar a una menor velocitat, perquè la comitiva del bicibús ha d’anar al ritme dels més petits.
Durant l'època de l’adolescència, hi ha diferències entre nois i noies. Helena Vilardell explica que les estadístiques que recullen a través de l’aplicació del bicibús mostren que a mesura que els nens i les nenes creixen, tenen comportaments diferents. Les noies tendeixen a deixar la bicicleta durant uns anys, tot i que després la recuperen per anar a la universitat.
Gemma Simón també ha percebut que, tot i que la participació de nens i nenes en el bicibús és equivalent, existeixen algunes diferències de comportament entre els infants més grans. Els nens volen situar-se al capdavant per córrer més, mentre que a les nenes no els importa quedar-se una mica enrera i anar parlant.
Elements que limiten la participació de les famílies
Una de les reticències inicials habituals amb les que ha de lidiar Canvis en Cadena a l'hora de posar en marxa un bicibús és la inquietud de les famílies. També subratllen la importància que el bicibús no quedi relegat a un projecte d’una persona, o d’un grup de persones, sinó que impliqui tota la comunitat educativa.
Un cop el bicibús ja està en marxa, Gemma Simón apunta a que es pot produir un cert desgast entre les families. Organitzar un bicibús requereix de certa energia i després, per anar-hi, de vegades cal llevar-se més d’hora. Tot i això, moltes famílies segueixen per la motivació per reivindicar una mobilitat activa i una ciutat més apta per a les bicicletes.
La investigadora explica que es pot definir un perfil de les famílies que participen en els bicibusos a la ciutat de Barcelona. Es tracta de persones preocupades pel medi ambient, amb un nivell alt d’educació, rendes altes i originaris de la pròpia ciutat, o migrants de països europeus. Anar en bicibús és una decisió que les famílies prenen quan tenen cobertes les necessitats més bàsiques, almenys a Barcelona. Per tant, hi ha infants d’altres estrats socials que no participen en aquesta iniciativa. No obstant, Gemma Simón recorda que amb el suport de l’administració, el bicibús és una iniciativa aplicable en zones de rendes més baixes, com suceeix a la ciutat de Bogotà, on funciona com un mitjà de transport escolar amb bicicleta, amb 150 línies aproximadament.
Reticències d'algunes escoles
Hi ha casos en que algunes escoles poden presentar certa resistència al bicibús. Gemma Simón comenta que des d’alguna escola, s’ha considerat que es podia establir un cert greuge comparatiu dels nens que no anaven en bicibús respecte els que sí ho feien.
L’organització del bicibús requereix planificar on s’aparquen les bicicletes quan les nenes i els nens arriben a l’escola. Per això, aquí l’escola juga un paper important, cedint una part del seu espai per a aquesta finalitat.
Guim Maragall explica la seva experiència en aquest sentit:
Reticències de l’administració
La vessant reivindicativa del bicibús és encara més accentuada a la ciutat de Barcelona. Com explica Gemma Simón, quan l’administració (o les escoles) no donen prou suport al projecte, les famílies han de fer un esforç afegit.
El suport de l'Ajuntament de Barcelona que perceben els organitzadors de diferents línies de bicibús no és homogeni, varia en funció del districte.
Per exemple, la línia de bicibús de Sant Antoni, a l'Eixample, circula, entre altres carrers, per Calàbria, on actualment hi ha un carril bici de dos sentits. Però és un carril estret, amb espai insuficient per pedalejar en grup amb infants petits, i per això, el bicibús avança per la calçada.
Un bicibús amb menys de vint persones no requereix cap permís, però quan l'integren un mínim de vint participants, és necessari tramitar una comunicació de manifestació o concentració al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, o bé obtenir una llicència d'ocupació de la via pública en el Districte, segons explica Genís Domínguez, un dels organitzadors del bicibús de l'Eixample. Les línies del bicibús de l'Eixample han pogut acordar aquesta llicència amb el Districte.
La línia de Sant Antoni disposa de l’acompanyament diari d’una unitat de la Guàrdia Urbana, que es situa al darrera de la comitiva del bicibús, per a que els vehicles motoritzats no avancin el grup d’infants. Segons explica Genís Domínguez, organitzador d'aquesta línia, la part posterior del grup pot resultar menys segura perquè s'hi acostumen a concentrar més motocicletes.
Genís Domínguez indica que el bicibús de l'Eixample manté una relació cordial amb el Districte. A més de l'acompanyament de la Guàrdia Urbana a la línia de Sant Antoni, el districte els ha facilitat un espai al centre cultural de La Model per a que els infants de les escoles Entença i Xirinacs, ubicades en el mateix recinte de l'antiga presó, puguin aparcar les seves bicicletes durant la jornada escolar. El districte de l'Eixample també ha instal·lat unes senyals de bicibús en el punts de sortida de les línies de Sant Antoni i de Provença.
En canvi, la Guàrdia Urbana no realitza un acompanyament constant al bicibús de Ciutat Vella, varia en funció de la disponibilitat dels efectius, segons ha observat la investigadora Gemma Simón, tot i que aquesta línia transcorre per algun carrer força transitat com Trafalgar i el Passeig Lluís Companys.
El bicibús de Sarrià no disposa del permís del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Per aquest motiu, abans de l'existència del carril bici de Via Augusta, els organitzadors de la línia que parteix de Plaça Molina tramitaven una comunicació de manifestació, i rebien acompanyament esporàdic de la Guàrdia Urbana, en funció dels efectius i agents disponibles, segons explica un dels organitzadors, Guim Maragall. A més, explica que l’acompanyament de la Guàrdia Urbana estava condicionat a un nombre mínim de vint assistents. Això va generar falta d'acord amb el districte, perquè l’inici de la línia podia començar amb menys de vint persones, però acabar amb més que s'anaven afegint durant el trajecte. També explica que des del Districte de Sarrià-Sant Gervasi no s’ha entès que la línia de bicibús que parteix de plaça Molina transcorri per Via Augusta, però argumenta que és el traçat més recte i amb menys desnivell, tenint en compte la localització de les famílies i de les escoles.
Actualment, la línia de plaça Molina del bicibús de Sarrià circula pel carril bici de Via Augusta, que està operatiu des de l'estiu de 2023. Aquest carril bici es va executar durant el mandat d'Ada Colau. Però l’actual consistori, encapçalat per Jaume Collboni, l’ha qüestionat i ha encarregat un estudi per avaluar-ne la idoneïtat. El carril bici de Via Augusta és un projecte escollit pels veïns i les veïnes del districte de Sarrià-Sant Gervasi, en el marc dels pressupostos participatius, amb una inversió d’1,1 milions d’euros.
Amb motiu d'aquest reportatge, s'ha preguntat per correu electrònic a l'Ajuntament de Barcelona sobre la falta d'un protocol homogeni per a la circulació del bicibús per a tots els districtes de la ciutat, així com per la possibilitat d'alguna altra mesura de suport a aquesta iniciativa. Fonts municipals han contestat que "l’objectiu del Govern municipal és crear vies ciclables segures, que passin per carrils bici, carrers de vianants on estigui permesa la circulació de bicicletes, etc... on les famílies que ho desitgin puguin anar en bicicleta a l'escola. L’aposta és a nivell global i va més enllà de la iniciativa del bicibús. L’Ajuntament de Barcelona treballa per millorar la infraestructura ciclista a la ciutat, d'acord amb els objectius del Pla de Mobilitat Urbana."
El Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona contempla incrementar el percentatge de desplaçaments amb bicicleta i VMP (vehicles de mobilitat personal) del 2,28% (2018) al 5% l'any 2024. També preveu el desenvolupament de campanyes per promocionar la mobilitat amb bicicleta entre certs col·lectius i àrees específiques, especialment per a les persones que es desplacen a polígons industrials i campus universitaris.
En relació a la mobilitat escolar, el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) inclou una proposta anomenada "Camí escolar". Aquest projecte afavoreix la seguretat en els entorns dels centres educatius i l'autonomia dels infants, segons l'Ajuntament. En canvi, el PMU no contempla cap mesura concreta adreçada a la mobilitat amb bicicleta dels infants.
També s'ha preguntat per correu electrònic a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sobre la previsió de donar algun tipus de suport a la iniciativa del bicibús. L'AMB indica que l'Oficina de la Bicicleta de l'AMB ha donat suport a la creació i l'impuls de bicibusos durant el darrers tres anys (2021 a 2023), a l'època de la primavera, que consideren que és la més adequada per incentivar l'ús de la bicicleta. El suport de l'AMB ha consistit en la comunicació de la iniciativa a la comunitat, la formació a famílies, l'assessorament en la creació de la ruta, l'acompanyament de professionals en les primeres sortides, l'alta durant un any a l'aplicació Bicibus.cat (desenvolupada per Canvis en Cadena) i armilles reflectores. Aquest suport s'ha proporcionat cada any a entre 2 i 3 escoles, prèviament seleccionades, amb interès en el bicibús.
L'AMB explica que la seva finalitat és proporcionar les eines necessàries a la comunitat educativa per iniciar el bicibús, per a que després puguin continuar de manera autònoma. L'AMB té constància de la continuïtat de les línies de bicibús de Badalona, Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès, almenys fins a la tardor de 2023.
Una Barcelona densa
D’altra banda, a vegades, les característiques de la pròpia ciutat de Barcelona fan que el bicibús no sigui sempre el mitjà més adequat per anar a l’escola. Depèn de si l’escola està al costat de casa, o de si has de recórrer una distància de 3 km, que és el cas de Guim Maragall.
De fet, Gemma Simon identifica la densitat urbana com un element limitant del bicibús:
